dilluns 11 de febrer de 2008

les ànimes bessones de tarragona


Ella mateixa us en parlarà.
De la vida, de l'amor i de la guerra.
La dona no, la jove.
Ella mateixa us en parlarà.
La jove. La de les ulleres.
No la que riu, la que treu la llengua.
La nena.
Publicat per a 16:12
Etiquetes de comentaris: ,

1 comentaris:

andre andre andré ha dit...

De vegades unes llàgrimes tenen més valor que tots els volums de l'Enciclopèdia Nacional Francesa. Per tu, Cho!

13 de febrer de 2008 3:56

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)