La Granja de la Paula

No hi penso tornar a la Granja de la Paula mai més.

semblances encara més raonables

Els tres marcs, endevina qui és el prota de high school musical.

Josefina.

PREMIO A LA FIDELIDAD

La empresa Cigarrillos y Aguardientes Mari, S.L. ha obsequiado a sus clientes más impulsivos en el consumo de sus productos con una entrada especial a la magnífica representación de “La Plaça del Amant”.
Aquí vemos a la pareja ganadora: Mar Rojo y Mago Cruces, prestidigitador conocido por su consumo exagerado de cigarrillos Mari bañados en aguardiente Mari, llegando a consumir en una actuación memorable unos 30 cartones y 20 botellas.
Los agraciados vieron la representación en escena, sentados en el bar de la plaza durante cuatro horas, aunque las diferentes escenas no requirieran su presencia. El señor Cruces fue invitado a salir del escenario y lo hizo sobre una bicicleta. La señora Rojo recibió un televisor como regalo o más bien en compensación por tener que compartir el día a día con su marido.

Estás contento hoy, eh.

"Las armas son una de las principales lacras de nuestra sociedad, aunque detrás de ellas están sentimientos como el odio, el fanatismo, y otros tantos, que se expresan mediante disparos que matan a miles de personas cada año. Con esos sentimientos negativos empieza todo, y las armas puestas en manos de aquellos sujetos que han interiorizado toda esa negatividad generan la violencia desmesurada que cada día podemos ver en las noticias, periódicos y otros tantos medios.
Hoy día existen alrededor de 640 millones de armas de fuego en circulación: una por cada diez habitantes del planeta. Entre el 40% y el 60% de éstas son ilegales, según estimaciones de Naciones Unidas. Cada año se fabrican en torno a 8 millones de armas de fuego nuevas; así como aproximadamente 14.000 millones de unidades de munición militar: dos balas por persona. Hay 1.135 empresas, en más de 98 países, que fabrican armas convencionales, munición y piezas, enriqueciéndose con el derramamiento de sangre de hombres, mujeres, niños y niñas que a los traficantes, fabricantes y vendedores de armas les dan exáctamente igual, ni se inmutan. En algunos de estos países los controles sobre el comercio armamentístico son casi inexistentes.
Los cinco mayores productores de armas son los Estados Unidos, Reino Unido, Rusia, Francia y China. Éstos son a su vez los cinco miembros permanentes del Consejo de Seguridad de la ONU. Estos cinco países que están manchados con la sangre de miles de personas son responsables del 88% de las exportaciones de armas convencionales de las que se tiene noticia. Desde 1998 hasta 2001, Estados Unidos, el Reino Unido y Francia obtuvieron, por la venta de armas a países en desarrollo, una suma superior a la que gastaron en Ayuda Oficial al Desarrollo.
Estos millones de armas que están en circulación por el mundo son las responsables de la muerte de 500.000 personas cada año -300.000 en conflictos armados y 200.000 en homicidios y suicidios- lo cual muestra la gravedad de la situación. Encima los países, lejos de destruir armas viejas y excedentes de armas, la mayoría de los Estados lo que hacen es revender sus excedentes, garantizando así la proliferación siempre creciente de armas de fuego en todo el mundo. Cada año se pierden o roban una media de un millón de armas de fuego. Las fuerzas estatales pierden todos los años cientos de miles de armas de fuego que acaban en manos de delincuentes y rebeldes".

PERDONAME

Una joia trobada a la xarxa. Realment, tot un descobriment.
És increíble com s'assembla al Visentico, oi?

Està penjat. Gràcies a Déu.

Adéu.

la nissaga de la Josefina

La meva filla Andrea, quan tenia un any i poc...

Martinez Brothers presenten The Sushi Groove

L'arròs!

És la clau. Si l'arròs està ben preparat, el sushi surt bo.

Agafar 1kg. d'arròs. (Si us voleu gastar els cèntims en arròs japonès special for sushi, perfecte, sinó el S.O.S va molt bé). Posar l'arròs en una escorredora i rentar-lo bé amb aigua freda. Anirà sortint l'aigua com blanquinosa. És el midó. Seguir rentant fins que l'aigua surti ben clara. Uns 5 minuts dalequetepek, o unes 9 rentades. Posar l'arròs net en una cassola. Cobrir amb aigua freda i un pelet més. (Pels perapunyetes: 1 quilo d'arròs necessita 1,3l. d'aigua). Tapar l'olla amb paper de plata i posar la tapadora a sobre. Deixar reposar uns 10 minuts. Sense treure la tapa ni res posar a foc ben viu fins que arrenqui el bull. Afluixar el foc al mínim i deixar coure 20 minuts més. Ni remenar, ni treure el paper de plata ni res de res. Es va coguent tot sol. Treure del foc i es deixa reposar 10 minuts més. Treure de la cassola. Hauria d'haver xuclat tota l'aigua. Es posa en una safata ben ampla. Es reparteix per tota la superfície per poder-lo treballar. Mentre l'arròs anava fent, nosaltres hem preparat l'amanit de l'arròs. Són 200ml. de Mirin (que ja venen fet) o bé, la versió casolana (barata i igual d'efectiva) que és: 4 cullerades de sucre, 2 cullerades de sal i vinagre de vi blanc més aigua. Aquesta barreja es ruixa per sobre de l'arròs i es venta per separar el gra i donar-li lluentor. Quan l'arròs estigui a temperatura ambient el podrem començar a treballar. No és tant complicat com la cerimònia del tè, però compta que t'hi estaràs una hora ben bona. Au!

music for an apartment and six drummers

això era molt necessari
thanks sweden ikea music and dreams!

Fashion United Birds

No val a badar!

TELE NACIONAL-Visca la República!

Des de l'arribada de la República, les masses han començat a omplir els carrers per demanar i exigir drets fins ara negats als treballadors, actors i toreros. La plaça Sant Jaume ha hagut de fer torns per poder donar cabuda a múltiples reclamacions com "no al transvasament d'aigua a l'escenari", "bolos para todos" o "nunca mais carras". Associacions com Iniciativa per Josefina (a la foto) han solicitat als polítics competents una reducció dels dies de feina. La protesta s'engloba a partir de la nova Declaració dels Drets Humans, on per primera vegada s'inclou al individu "actor/actriu/figurant/nen/colom" com a persona-ésser sensible. El terme "tècnic/utiller/etc" encara està pendent de recalificació per la ONU, ja que conté múltiples irregularitats. Per això, les forces de l'autoritat han advertit que "qualsevol manifestació de grups maki-sistema serà repelida amb virulència". No corren bons temps pels 'homes de negre'.

Sans Tête au cinéma!

Incroyable mais vrai : les studios Teennesse Dreams vont adapter les aventures de Tintin au cinéma! 25 minutes d’intenses négociations auront été nécessaires à Anthony Kazaresh pour enfin obtenir l’autorisation des héritiers d'Hergé de monter ce projet si cher à son cœur. Quoi qu'il en soit, sa patience est enfin récompensée, car le projet vient d’entrer en phase de pré-production. Et tout s'enchaîne très vite, car une trilogie est déjà à l’ordre du jour. Si Kazaresh réalise le premier volet de cette saga, c’est possiblement Iggy Kant Preudhome qui prendra les commandes du second. Le mystère demeure quant à celui qui aura le privilège de réaliser le troisième. Peut être la réalistrice coréenne Kong-Txi Tah Tse-Tsé.
Mais à quoi ce long métrage tiré d'une bande dessinée va-t-il bien pouvoir ressembler ? Le photoréalisme, technologie mise au point par une société d’effets spéciaux catalanish (référence en la matière, depuis qu'elle a réalisé tous les plans numériques de la trilogie du Diamond Square) devrait être employée. Tintin bénéficierait également de la technique de la motion-capture, utilisée notamment par G.G. Dogsville pour Le Carre Express et prochainement dans La Légende des Colombes II. Ces procédés seraient exploités, selon Kazaresh, dans l’objectif de retransmettre "le look particulier des personnages et l'univers créé par Hergé".
On n’en sait pas plus. Les dates du tournage (en Port Aventura) sont encore tenues secrètes, et l’album retenu comme base du scénario (il existe vingt trois albums de Tintin !) l’est tout autant. On sait en revanche que le budget du film devrait environner les 100 millions de dollars, et que la sortie en salle serait pour 2009/2010. Côté casting, la rumeur a évoqué un temps David Baggest (Sans Tête dans Diamond Square) et Sir Charles Marteens (vu dans Ur Yen Ment Ordet) pour le rôle de Tintin… mais tout ceci relève encore du domaine de la spéculation.

Vergonya!!

Vergonya!! Aquests dos que presumeixen de tenir el cor blaugrana davant dels companys han estat descoberts al fons d’una carra celebrant un gol de l'Espanyol.

CUL O META?

El que tradicionalment s'havia entès per Pit o cuixa, podria quedar ara en segon terme després d'instaurar la nova terminologia Diamantesca: Cul o meta?
En tenim d'altres, com:
Cul o Mà? Respon a la pregunta: Ets qui para el cul o el qui posa la mâ, en els "cachetes".
Cul o Massa? responent potsr a una mida desorbitada de cul?

UNA MIKA DE FUM I PROU

El humo tiene muy mala prensa.
Se usa en tono despectivo para decir “el resto es humo”. Si viene de un cigarro, en según qué sitios es un delito. Te escuecen los ojos, incluso lloras como el público del jueves. El humo puede anunciar fuego, efluvios de alcantarilla en Nueva York, cristales empañados después de que dos amantes (o más) pongan a prueba su estado físico en un coche aparcado a las afueras de todo y de todos. El humo es alarma, lo que queda después de un bombardeo, de una tormenta de ideas. Sí, sólo humo. Otros lo llaman papel mojado. Mojado del vaho del humo. Pero en esa foto podéis ver cómo se dispersa. Está despejándose… Debe ser porque por aquí acaban de pasar unos actores que además de ganarse el pan, abren puertas en Besòs y Llobregat para que la corriente deje ver al fin que estamos en el teatro y que, precisamente porque aquí todo es mentira, de verdad que vale la pena hacerlo con dignidad.
No sois humo. Sois los que lo atravesáis cada día.

¡Visca la Re-púbica y la madre que os parió!

salfuman

Aki teniu el gat d'en Quimet & Colometen...
Ell si que es va beure el salfuman.

PONY'S PAR-cheese-TY

Us presentem el darrer treball discogràfic dels 4 Phantastiks by Payos Pony's que porta per títol PONY'S PARcheeseTY. Es tracta d'un EP amb quatre temes (Never Said Vicente, Four Hours to Death, Contents Reprise, La Festa dels Rabos) i una versió instrumental de l'últim com a bonus.

I ara una mica d'història viva de la música tecnològica. Aquests són els components de la banda.

• Mr. Little Saltamartí nascut a Premià de Dalt. Un dels seus 30.000 habitants marins més abissals. Programació i KeyBoarding. Coros i palmes. Gralla en "La Festa dels Rabos".
• Dj. Hemphà Mal.la Khàma del Masnou. Altrament conegut com a No Eyes Anymore. Nebot del saxofonista dels "Abre-María", l'Inspector Toni Homs.
• Mimö Jhër BB from Quera Pequenha (Bareijao Os Feiras). Drums. Pells i Palo de Pluja Carioca. Risas en "I don't say anything". Autodidacta. Finalista de la 1ª edició de "El Bus".
• M.A.R.R. Pony Boy. Actualment resideix a les 3.000 Viviendas de Sevilla tot i que no pertany a la nissaga dels Amador. Compagina la literatura infantil en llengua cantonesa amb el doblatge manga per PhilMac'S. Naturalment, va ser l'autora del hit "ÜR YEN MENT" de la banda, i hi posa la veu. I beu.

Sorprenentment, aquest cop el productor del disc ha estat el franco-ecuatorià Le Andre-Jean Lopes, antic propietari de la Sala Mentha de Barcelona. En aquests moments el també trompetista i famós model publicitari de roba interior de paper està en busca i captura per prevaricació mentre exercia com a regidor de l'Ajuntament del seu poble.

En Tomeu i Na Margalida

Avui Na Margalida i En Tomeu han arribat expressament des de Sa Pobla a Barcelona per veure La Plaça del Diamant.
I han vingut carregats, doncs volien obsequiar als actors amb un sac de patates, patates de Sa Pobla les millors del món.
Quan es disposaven a entrar amb el sac per la porta on els hi havien dit que sortien els actors, un guarda de seguretat panxut i malcarat els hi ha barrat el pas.
Tristos i decebuts i amb el sac a les espatlles En Tomeu i Na Margalida se n’han tornat a Sa Pobla, però han promès que tornaran si més no, aquest cop amb ensaïmades que pesen menys.

Psicodèlia 2

Bocadilleria Menta. 03:39 de la matinada. Tot el que fins ara es veia vert comença a agafar tonalitats força vermelloses. La música de jazz escalfa l'ambient. Comença la Nit dels Vampirs Amnèsics. A partir d'aquest moment els records es difuminen.

Parecidos Razonables

- Ei, Marc!
- Ei, Marc.
- No hi ha platja a la Plaça del Diamant?
- Perdona, però és la Plaça del Sol... i estic treballant d'estàtua.
- Talla't la tofa, sisplau.
- Perdona'm, per segona vegada, eh... però a la meva època es deien txolles.
- Quin rínxol més definit!... Tu també estàs definit...?
- Sí, MOLT. APROFITAREM!!!

Gigi: "Oye, aquí mariconadas no, eh."

Psicodèlia 1

Primera mostra de les famoses fotos Mentolades. Els nostres paparazzis van capturar aquesta bonica postal a les 03:11 AM en la Pizzeria-Bocadilleria MENTA del Barri FortPienc. Per respecte a les famílies, mostrem la imatge amb aquest curiós tractament psicodèlic, que per cert, no s'allunya tampoc gaire de la percepció de la realitat que es tenia aquell dia. Matinada-Nit.

(segurament continuarà...)

Bombardeig

"I quan van bombardejar des del mar, el meu pare va morir. No per culpa de cap bomba del bombardeig, sinó perquè, de l'espant, se li va parar el cor i s'hi va quedar. Em costava d'adonar-me que era mort perquè ja feia temps que era com si fos mig mort...com si no fos res meu, ni res que jo pogués voler com a meu, com si quan es va morir la meva mare el meu pare també s'hagués mort."

Menta

Colometes, pàjarus... aneu amb compte amb aquest antre de perdició, BAR MENTA. Entres en un lloc d'aquells que fan cantonada i foten bocates; un bar de carajillos, amb la tele a tot drap tot el dia, i l'amo leonés, amb cara d'haver sigut taxista, molt tancat de sentiments; dos borratxos a la barra i menú a 6,90€.. i empès per la set i la desídia... acabes a la dimensió desconeguda.

Pegadolça negra microscòpica. Cervesa calenta afrodisíaca. Músics de jazz de Huelva. Dos argentins siamesos. Estalactites de guix. Una caixa registradora amb diners del Monopoli. Una cambrera vestida de Cat-Woman. Un cubà amb els ulls tancats parlant alguerès. Uns erasmus bebent Fanta de Taronja amb canyeta. Ratlles de cocaïna transparent...

Ah, està a Casp... Llepant.

(Properament... les fotos més buscades de YouTube.)

agencia Denver detectives

Me encontraba en mi oficina, como cada tarde exceptuando los lunes, resolviendo unos asuntos que me revoloteaban como palomas desde hacía más o menos dos meses. Era como una sensación extraña que por fin entendí hoy. Mi secretaria, la señora Pil Arnavour, me había puesto en antecedentes a primera hora de la mañana, es decir, a mediodía: que si un telón que no sube, que si el pollo asado es del sábado y las pastas también, que si había un cadáver… Cuando llegué al lugar del crimen todavía crepitaba la bombilla que unos minutos antes alguien había encendido. Se mascaba la tragedia, lo presentía. El asesino estaba cerca. Llamé de inmediato a mi ayudante, Manel Denver, que vino en mi auxilio y me invitó a un café de máquina mientras se quitaba su abrigo para ponerse en faena. Es un profesional.
Después de casi cuatro horas de pesquisas descubrí que el vino y el pollo asado era de atrezzo y el café, y el señor Denver, incluso creo que yo también lo soy, porque ahora duermo en un almacén junto a unos fusiles, una bicicleta rota y una voz que me despierta cada cinco minutos con palabras inconexas y música canónica: “corrua…, vola…, anem burra…”
Se conoce que anoche me quedé hasta muy tarde en la taberna del paio Moe.


member of Tibidabo´s Orchestra

En Mimo Sionat ha tornat!

Nit d'estrena. Novembre. Onada de fred. Primers abrics de pell. Glòries. Orgia de perfums cars, i molta colomassa. Festival Nacional al hall del TNC. Entre els convidats, a part de Jim Carrey, Karra Elejalde, Rafffaella Carrá... vaig descobrir la presència del meu company i gran amic de les èpoques de l'Institut del Teatre, Mimo Sionat, natural de Sant Joan de les Abadeses, però resident a Zamora des del 2001.
Amb ell havíem compartit les classes del Pawel Rouba, les sessions golfes dels divendres al Savoy, els cafès del Zurich d'abans de les Olimpíades... És que estem parlant dels vuitanta, efectivament. Aquí on el veieu, en Mimo, deu rondar ja vora els 57 ó 58 anys però la seva disciplina i una militància absolutament fidel a l'escola de Decroux el mantenen en un perfecte estat de forma.
Ens vam trobar davant de la C de TNC, i després d'una abraçada tancada, muda, de no menys d'un minut, el Mimet va dir: "Quitos, m'hi emocionat."
Per un tècnic de la Sala Petita, sé que aquella nit va tancar el Luz de Gas. Però no sé quant temps haurà de passar perquè ens tornem a trobar. Ell és així. En Mimo Sionat.

Colometa Bel

Mercedes Rodoreda is de belangrijkste Catalaanse auteur van de twintigste eeuw. Haar bekendste roman, Colometa, is in twintig talen vertaald en blijft internationaal herdruk op herdruk beleven. Nu de Catalaanse literatuur in 2007 volop in de aandacht zal staan, brengt Meulenhoff een nieuwe vertaling uit van dit sprankelende meesterwerk, dat in Nederland al jaren niet meer verkrijgbaar was en niets aan zeggingskracht heeft verloren.
Natalia is een jong meisje dat tijdens een feest in Barcelona op de Plaça del Diamant verliefd wordt op Quimet met zijn mooie ogen. Ze verlaat haar verloofde voor hem en stort zich volop in het liefdesavontuur met deze man die niet altijd even goed voor haar is. Dan breekt de Spaanse Burgeroorlog uit en is niets meer hetzelfde. Quimet sluit zich aan bij het Volksfront en sneuvelt; vanaf dat moment staat Colometa, die inmiddels twee kinderen heeft gekregen, er alleen voor. Ze slaat zich dapper door de moeilijke omstandigheden heen. De lezer kan niet anders dan met haar meeleven.
Colometa is een prachtig geschreven en zeer indringende roman, die steeds weer nieuwe generaties lezers weet te boeien. Het geeft een indrukwekkend beeld van een belangrijke episode uit de Spaanse geschiedenis, gezien vanuit de ogen van een krachtige, jonge vrouw. Colometa is een van de grote klassiekers uit de Spaanse literatuur.

NUHASANNA

A la Nuhasanna (Cap. XIII; Fcl. 17):

Escolta'ns bé, Companya de la Riba Roja. En el dia d'avui, Dimarts de Rams, ens has fet viure una aventura altament particular i ufana, que ens pot menar a tots a la satisfacció parcial dels nostres desitjos. És per això, que a partir d'aquesta tarda t'ha estat encomenada una missió molt especial. Tu hauràs de vetllar perquè la nostra estada diària en el LLac Negre del Tenessé no superi mai les 3 hores i 41 minuts. Són només els teus precs i la teva ràbia, la teva joia i le teves llàgrimes... els que ens conduiran a la victòria final: La Llibertat!

Signat: El Malson del Coloms.

El Quimet de debò

No us deixeu enganyar per sucedanis. Jo, i només jo, sóc l'autèntic Quimet d'Olesa, i amb Gràcia.

Milicianes

"En Cataluña, en agosto de 1936 se creó un batallón femenino, el cual fue enviado junto a otras tropas para defender Mallorca. Incluso en Asturias se ha podido documentar la existencia de un pequeño grupo de milicianas, una de las cuales llegó a ser capitana en una compañía de ametralladoras.

A pesar de existir constancia sobre la presencia de las milicianas en los frentes, es dificil precisar el número de mujeres que desarrollaron una tarea militar o auxiliar en las posiciones de combate. Aunque el número de mujeres que combatieron en las milicias no fue elevado.
La labor de las milicianas en el frente no se limitó exclusivamente a combatir. Estas también desempeñaron tareas auxiliares de soporte y asistencia. En muchas ocasiones eran las encargadas de controlar los abastecimientos de víveres, armas y municiones.

La división sexual del trabajo también permaneció en el frente. A las mujeres se les asignaban tareas como preparar la comida, lavar la ropa a los soldados y labores sanitarias. Aunque muchas milicianas quisieron romper con las tradicionales asignaciones de tareas domesticas, las diferencias de genero estuvieron presentes."

punk & prow

Va, per iniciar-me us convido a un enllaç que vaig trobar al google, que podria resumir l'estat d'ànim col.lectiu abans d'estrenar. Pobre Dorroreda.
ANDREU, l'escrivent.
http://www.frikipedia.es/friki/La_pla%C3%A7a_del_diamant

La Carra del Diamant

En aquesta foto que ens envia una noia de l'IES Pau Claris de Barcelona podem veure a Jim Carrey acompanyat de la seva esposa el dia de l'estrena de La Carra del Diamant al Teatre Nacional de Catalunya. L'actor americà va ser convidat especialment per l'equip tècnic del l'obra amb qui ha mantingut una relació molt especial després del rodatge de la pel.lícula Ace Ventura Pons, Detectiu de Mascotes, rodada a Manresa i a la Platja del Bogatell.

Maquinenes

La Noe i l'Àngels en actitud contemplativa.

Una mirada molt especial

De qui és aquest ull?... Pertany a un membre de la companyia. La seva mirada expressa tot el dolor de la 2ªpart... La guerra, la corrúa, l'exili... Anima't i participa en el nostre QUIZ EYE SHOW i envia'ns el teu comentari.

El Ball del Casament

Aquí teniu els nuvis, els convidats i els músics del casament de la Rita. És un moment molt emotiu. Molt sentit. Però no sé si és perquè es casa la meva filla, o perquè el Cintet i jo estem fent la digestió i ens agafa un baixón de ca'l Déu.

Per exemple, avui, sense anar més lluny, ens hem fotut:

Una fideuà amb gambes de Palamós.

Uns ous dusos amb sal de Formentera.

Pastissets de Rasquera a discreció.

Un parell de Bolinhos de Porto.

Pa de pipes d'Organyà.

I uns carajillets d'herbes ibicenques.

Tot i això, regat amb un vinet del D.O. Montsant.

Bon profit!

Per descarregar aquesta foto al teu mòbil envia un missatge al 11811 - espai -seguit de la paraula BOIX.

Foto: David Ruano.

Diamants en brut

Notes. Sense comentaris.

Jo si vol li puc...

Ara sí.