Dues Colometes i un Pàjaro.
Espero que aquest post tingui tants comentaris que la Imma no pugui desenganxar-se mai més de la seva addicció a la xarxa virtual, i estigui 4 hores, mínim, llegint la de coses boniques que la nostra companyia li volia dir a l'oïda... i no va tenir temps l'últim dia.
3 comentaris:
Espero que no em tinguis mai en compte, el fet de no saber que regalar-li al Quimet el dia del seu casament. Ni que no assistís al teu funeral. I ja està!
Marramuax!
Andreu l'Aprenent
Una rialla, una xerrada i un pasodoble.. els músics ja marxen! ...no, ballem un vals i fem mutis.
Només fent això s’enceta una molt bonica amistat.
Gràcies per oferir-me-la
Aureli, marmolista
Sóc una forestera.
No sóc de la companyia.
Desprès de buscar fotografies per la red sobre la Plaça del Diamant he trobat aquest Blog i m'ha fet gràcia el poder deixar un missatge de felicitació per l'obra.
L'he vist dues vegades. Una al Nacional i l'altre a Granollers, i és magnifica. La tornaria a veure.
Així que ara que tinc l'oportunitat, agraïr-vos el haver-me fet gaudir de l'espectacle i emocionar-me fins el punt de sentir-me dins l'obra...
Maite Fernàndez Ferrer,
Granollers
maite__ferrer@hotmail.com
Publica un comentari a l'entrada