Psicodèlia 2

Bocadilleria Menta. 03:39 de la matinada. Tot el que fins ara es veia vert comença a agafar tonalitats força vermelloses. La música de jazz escalfa l'ambient. Comença la Nit dels Vampirs Amnèsics. A partir d'aquest moment els records es difuminen.

Parecidos Razonables

- Ei, Marc!
- Ei, Marc.
- No hi ha platja a la Plaça del Diamant?
- Perdona, però és la Plaça del Sol... i estic treballant d'estàtua.
- Talla't la tofa, sisplau.
- Perdona'm, per segona vegada, eh... però a la meva època es deien txolles.
- Quin rínxol més definit!... Tu també estàs definit...?
- Sí, MOLT. APROFITAREM!!!

Gigi: "Oye, aquí mariconadas no, eh."

Psicodèlia 1

Primera mostra de les famoses fotos Mentolades. Els nostres paparazzis van capturar aquesta bonica postal a les 03:11 AM en la Pizzeria-Bocadilleria MENTA del Barri FortPienc. Per respecte a les famílies, mostrem la imatge amb aquest curiós tractament psicodèlic, que per cert, no s'allunya tampoc gaire de la percepció de la realitat que es tenia aquell dia. Matinada-Nit.

(segurament continuarà...)

Bombardeig

"I quan van bombardejar des del mar, el meu pare va morir. No per culpa de cap bomba del bombardeig, sinó perquè, de l'espant, se li va parar el cor i s'hi va quedar. Em costava d'adonar-me que era mort perquè ja feia temps que era com si fos mig mort...com si no fos res meu, ni res que jo pogués voler com a meu, com si quan es va morir la meva mare el meu pare també s'hagués mort."

Menta

Colometes, pàjarus... aneu amb compte amb aquest antre de perdició, BAR MENTA. Entres en un lloc d'aquells que fan cantonada i foten bocates; un bar de carajillos, amb la tele a tot drap tot el dia, i l'amo leonés, amb cara d'haver sigut taxista, molt tancat de sentiments; dos borratxos a la barra i menú a 6,90€.. i empès per la set i la desídia... acabes a la dimensió desconeguda.

Pegadolça negra microscòpica. Cervesa calenta afrodisíaca. Músics de jazz de Huelva. Dos argentins siamesos. Estalactites de guix. Una caixa registradora amb diners del Monopoli. Una cambrera vestida de Cat-Woman. Un cubà amb els ulls tancats parlant alguerès. Uns erasmus bebent Fanta de Taronja amb canyeta. Ratlles de cocaïna transparent...

Ah, està a Casp... Llepant.

(Properament... les fotos més buscades de YouTube.)

agencia Denver detectives

Me encontraba en mi oficina, como cada tarde exceptuando los lunes, resolviendo unos asuntos que me revoloteaban como palomas desde hacía más o menos dos meses. Era como una sensación extraña que por fin entendí hoy. Mi secretaria, la señora Pil Arnavour, me había puesto en antecedentes a primera hora de la mañana, es decir, a mediodía: que si un telón que no sube, que si el pollo asado es del sábado y las pastas también, que si había un cadáver… Cuando llegué al lugar del crimen todavía crepitaba la bombilla que unos minutos antes alguien había encendido. Se mascaba la tragedia, lo presentía. El asesino estaba cerca. Llamé de inmediato a mi ayudante, Manel Denver, que vino en mi auxilio y me invitó a un café de máquina mientras se quitaba su abrigo para ponerse en faena. Es un profesional.
Después de casi cuatro horas de pesquisas descubrí que el vino y el pollo asado era de atrezzo y el café, y el señor Denver, incluso creo que yo también lo soy, porque ahora duermo en un almacén junto a unos fusiles, una bicicleta rota y una voz que me despierta cada cinco minutos con palabras inconexas y música canónica: “corrua…, vola…, anem burra…”
Se conoce que anoche me quedé hasta muy tarde en la taberna del paio Moe.


member of Tibidabo´s Orchestra

En Mimo Sionat ha tornat!

Nit d'estrena. Novembre. Onada de fred. Primers abrics de pell. Glòries. Orgia de perfums cars, i molta colomassa. Festival Nacional al hall del TNC. Entre els convidats, a part de Jim Carrey, Karra Elejalde, Rafffaella Carrá... vaig descobrir la presència del meu company i gran amic de les èpoques de l'Institut del Teatre, Mimo Sionat, natural de Sant Joan de les Abadeses, però resident a Zamora des del 2001.
Amb ell havíem compartit les classes del Pawel Rouba, les sessions golfes dels divendres al Savoy, els cafès del Zurich d'abans de les Olimpíades... És que estem parlant dels vuitanta, efectivament. Aquí on el veieu, en Mimo, deu rondar ja vora els 57 ó 58 anys però la seva disciplina i una militància absolutament fidel a l'escola de Decroux el mantenen en un perfecte estat de forma.
Ens vam trobar davant de la C de TNC, i després d'una abraçada tancada, muda, de no menys d'un minut, el Mimet va dir: "Quitos, m'hi emocionat."
Per un tècnic de la Sala Petita, sé que aquella nit va tancar el Luz de Gas. Però no sé quant temps haurà de passar perquè ens tornem a trobar. Ell és així. En Mimo Sionat.

Colometa Bel

Mercedes Rodoreda is de belangrijkste Catalaanse auteur van de twintigste eeuw. Haar bekendste roman, Colometa, is in twintig talen vertaald en blijft internationaal herdruk op herdruk beleven. Nu de Catalaanse literatuur in 2007 volop in de aandacht zal staan, brengt Meulenhoff een nieuwe vertaling uit van dit sprankelende meesterwerk, dat in Nederland al jaren niet meer verkrijgbaar was en niets aan zeggingskracht heeft verloren.
Natalia is een jong meisje dat tijdens een feest in Barcelona op de Plaça del Diamant verliefd wordt op Quimet met zijn mooie ogen. Ze verlaat haar verloofde voor hem en stort zich volop in het liefdesavontuur met deze man die niet altijd even goed voor haar is. Dan breekt de Spaanse Burgeroorlog uit en is niets meer hetzelfde. Quimet sluit zich aan bij het Volksfront en sneuvelt; vanaf dat moment staat Colometa, die inmiddels twee kinderen heeft gekregen, er alleen voor. Ze slaat zich dapper door de moeilijke omstandigheden heen. De lezer kan niet anders dan met haar meeleven.
Colometa is een prachtig geschreven en zeer indringende roman, die steeds weer nieuwe generaties lezers weet te boeien. Het geeft een indrukwekkend beeld van een belangrijke episode uit de Spaanse geschiedenis, gezien vanuit de ogen van een krachtige, jonge vrouw. Colometa is een van de grote klassiekers uit de Spaanse literatuur.

NUHASANNA

A la Nuhasanna (Cap. XIII; Fcl. 17):

Escolta'ns bé, Companya de la Riba Roja. En el dia d'avui, Dimarts de Rams, ens has fet viure una aventura altament particular i ufana, que ens pot menar a tots a la satisfacció parcial dels nostres desitjos. És per això, que a partir d'aquesta tarda t'ha estat encomenada una missió molt especial. Tu hauràs de vetllar perquè la nostra estada diària en el LLac Negre del Tenessé no superi mai les 3 hores i 41 minuts. Són només els teus precs i la teva ràbia, la teva joia i le teves llàgrimes... els que ens conduiran a la victòria final: La Llibertat!

Signat: El Malson del Coloms.

El Quimet de debò

No us deixeu enganyar per sucedanis. Jo, i només jo, sóc l'autèntic Quimet d'Olesa, i amb Gràcia.

Milicianes

"En Cataluña, en agosto de 1936 se creó un batallón femenino, el cual fue enviado junto a otras tropas para defender Mallorca. Incluso en Asturias se ha podido documentar la existencia de un pequeño grupo de milicianas, una de las cuales llegó a ser capitana en una compañía de ametralladoras.

A pesar de existir constancia sobre la presencia de las milicianas en los frentes, es dificil precisar el número de mujeres que desarrollaron una tarea militar o auxiliar en las posiciones de combate. Aunque el número de mujeres que combatieron en las milicias no fue elevado.
La labor de las milicianas en el frente no se limitó exclusivamente a combatir. Estas también desempeñaron tareas auxiliares de soporte y asistencia. En muchas ocasiones eran las encargadas de controlar los abastecimientos de víveres, armas y municiones.

La división sexual del trabajo también permaneció en el frente. A las mujeres se les asignaban tareas como preparar la comida, lavar la ropa a los soldados y labores sanitarias. Aunque muchas milicianas quisieron romper con las tradicionales asignaciones de tareas domesticas, las diferencias de genero estuvieron presentes."

punk & prow

Va, per iniciar-me us convido a un enllaç que vaig trobar al google, que podria resumir l'estat d'ànim col.lectiu abans d'estrenar. Pobre Dorroreda.
ANDREU, l'escrivent.
http://www.frikipedia.es/friki/La_pla%C3%A7a_del_diamant

La Carra del Diamant

En aquesta foto que ens envia una noia de l'IES Pau Claris de Barcelona podem veure a Jim Carrey acompanyat de la seva esposa el dia de l'estrena de La Carra del Diamant al Teatre Nacional de Catalunya. L'actor americà va ser convidat especialment per l'equip tècnic del l'obra amb qui ha mantingut una relació molt especial després del rodatge de la pel.lícula Ace Ventura Pons, Detectiu de Mascotes, rodada a Manresa i a la Platja del Bogatell.

Maquinenes

La Noe i l'Àngels en actitud contemplativa.

Una mirada molt especial

De qui és aquest ull?... Pertany a un membre de la companyia. La seva mirada expressa tot el dolor de la 2ªpart... La guerra, la corrúa, l'exili... Anima't i participa en el nostre QUIZ EYE SHOW i envia'ns el teu comentari.

El Ball del Casament

Aquí teniu els nuvis, els convidats i els músics del casament de la Rita. És un moment molt emotiu. Molt sentit. Però no sé si és perquè es casa la meva filla, o perquè el Cintet i jo estem fent la digestió i ens agafa un baixón de ca'l Déu.

Per exemple, avui, sense anar més lluny, ens hem fotut:

Una fideuà amb gambes de Palamós.

Uns ous dusos amb sal de Formentera.

Pastissets de Rasquera a discreció.

Un parell de Bolinhos de Porto.

Pa de pipes d'Organyà.

I uns carajillets d'herbes ibicenques.

Tot i això, regat amb un vinet del D.O. Montsant.

Bon profit!

Per descarregar aquesta foto al teu mòbil envia un missatge al 11811 - espai -seguit de la paraula BOIX.

Foto: David Ruano.

Diamants en brut

Notes. Sense comentaris.

Jo si vol li puc...

Ara sí.