dimecres, 28 de novembre del 2007

Bombardeig

"I quan van bombardejar des del mar, el meu pare va morir. No per culpa de cap bomba del bombardeig, sinó perquè, de l'espant, se li va parar el cor i s'hi va quedar. Em costava d'adonar-me que era mort perquè ja feia temps que era com si fos mig mort...com si no fos res meu, ni res que jo pogués voler com a meu, com si quan es va morir la meva mare el meu pare també s'hagués mort."

6 comentaris:

Natàlia Boix de Martínez ha dit...

qui ets...?
silvia...?
anna...?
miquel...?
mònica?

què, no he encertat, oi?
quin misteri...

pd
heu vist quin és el nom de la farmàcia...?

Anònim ha dit...

La farmacia es Martinez...i el home es clar...el pare de la Colometa

Anònim ha dit...

La farmacia es Martínez i el home es clar...el pare de la Colometa

Anònim ha dit...

La farmacia es Martínez i el home es clar....el pare de la Colometa

Anònim ha dit...

que fuerte!!!
es garcía?
fernandez?
pues...como que ahora no caigo

Anònim ha dit...

què cabró! és el miquelot fent de les seves a "las mujeres del anarquista"!

visca la fai

pd
falten banderes anarquistes