Nit d'estrena. Novembre. Onada de fred. Primers abrics de pell. Glòries. Orgia de perfums cars, i molta colomassa. Festival Nacional al hall del TNC. Entre els convidats, a part de Jim Carrey, Karra Elejalde, Rafffaella Carrá... vaig descobrir la presència del meu company i gran amic de les èpoques de l'Institut del Teatre, Mimo Sionat, natural de Sant Joan de les Abadeses, però resident a Zamora des del 2001.
Amb ell havíem compartit les classes del Pawel Rouba, les sessions golfes dels divendres al Savoy, els cafès del Zurich d'abans de les Olimpíades... És que estem parlant dels vuitanta, efectivament. Aquí on el veieu, en Mimo, deu rondar ja vora els 57 ó 58 anys però la seva disciplina i una militància absolutament fidel a l'escola de Decroux el mantenen en un perfecte estat de forma.
Ens vam trobar davant de la C de TNC, i després d'una abraçada tancada, muda, de no menys d'un minut, el Mimet va dir: "Quitos, m'hi emocionat."
Per un tècnic de la Sala Petita, sé que aquella nit va tancar el Luz de Gas. Però no sé quant temps haurà de passar perquè ens tornem a trobar. Ell és així. En Mimo Sionat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada