"I quan van bombardejar des del mar, el meu pare va morir. No per culpa de cap bomba del bombardeig, sinó perquè, de l'espant, se li va parar el cor i s'hi va quedar. Em costava d'adonar-me que era mort perquè ja feia temps que era com si fos mig mort...com si no fos res meu, ni res que jo pogués voler com a meu, com si quan es va morir la meva mare el meu pare també s'hagués mort."
dimecres, 28 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
qui ets...?
silvia...?
anna...?
miquel...?
mònica?
què, no he encertat, oi?
quin misteri...
pd
heu vist quin és el nom de la farmàcia...?
La farmacia es Martinez...i el home es clar...el pare de la Colometa
La farmacia es Martínez i el home es clar...el pare de la Colometa
La farmacia es Martínez i el home es clar....el pare de la Colometa
que fuerte!!!
es garcía?
fernandez?
pues...como que ahora no caigo
què cabró! és el miquelot fent de les seves a "las mujeres del anarquista"!
visca la fai
pd
falten banderes anarquistes
Publica un comentari a l'entrada